Filosofía en español 
Filosofía en español


Emili Nadal

País Valenciá

La cultura nacional valenciana

Hi ha un Consell Provincial, en ell una Conselleria de Cultura, i al front d'ella un delegat del Partit Valencianista d'Esquerra; condicions totes per a que una política nacional valenciana en el terreny de la Cultura, puga començar a realisarse amb una dignitat i una eficàcia dins de les directrius estatals que li perloca. Més encara, quan la creació de Conselleries de Cultura a Castelló i Alacant, i les conversacions a l'entorn d'un posible Estatut del País Valencià augmenten les responsabilitats i l'exemplaritat de la labor a dur a terme per la Conselleria de la capital de tots els Valencians.

Tots els que ens preocupem per l'avenir de la Cultura valenciana, qualsevol que siga l'adjectivació antifeixista que ens definixca, estem d'acord sobre l'abast geogràfic i espiritual de la nacionalitat continguda en el País Valencià. I ens oposem a totes les desvirtuacions i ignorancies que solen surar en el nostre ambient en estos dies, quan els revolucionaris improvisadors de federacions, i els bombejadors de exultants actituds antiestatals juguen a organisar estatuts i autonomies, improvisant precipitadament fervors i coneiximents fins ara adormits, quan no inexistents sino adversos. L'autonomia valenciana i la revalorisació de la Cultura autòctona, és un afer circunscrit a les terres i els homes històricament valencians, és a dir a les soles tres provincies tradicionalment valencianes. Parlar de Levante com d'una unitat nacional és una inèpcia. Hi existeix una psicologia, una llengua, una economía valencianes, de trets acussadísims, i al seu costat petits nuclis minoritaris de llengua espanyola amb uns drets amplíssims com a minoría nacional, però sense cap missió cultural rectora, car el seu exotisme els ho té vedat.

Perfectament, doncs, que la naixent Conselleria de Cultura siga regida des d'un punt de vista valencià i que s'ocupe primordialment de les questions nacionals valencianes. Perfectament… i obligadament. Fins el punt de creure –nos amb el dret d'exigir-li la posta de totes les seues energies en l'obtenció d'uns resultats tangibles; i una actitud ambiciosa que li faça aspirar a quelcom de més orgànic i constructiu que la modesta sustitució a les antigues iniciatives privades de les agrupacions valencianistes. En este sentit, la recent creació de l'Institut d'Estudis Valencians seguint la pauta i l'experiéncia del que funciona a Catalunya des de fa un quart de segle, ens sembla un bon pas inicial, sempre que hom sàpia injectar-li un dinamisme i una orientació ideològica d'acord amb els nous temps.

El que jutgem més important de tot és que la Conselleria de Cultura no es limite a viure a remolc dels fets i de les iniciatives particulars, sinó que deu pensar sobre tot en la preparació d'un pla. Val més atacar poques coses a un temps, fentles bé y obeint a un criteri organisat, que no desperdigar iniciatives en petits incidents, i sobre tot si hom actua sense una extremada sensibilitat envers els problemes socials i polítics de l'hora present. Obrir un concurs musical per a triar una obra digna estèticament, està molt bé; pero no ho està tant limitarse a reprendre una iniciativa que fou ja de PROA, una entitat neutral plausible avant de juliol, pero no ara. La ciencia pot presentar un tecnicisme que la faça semblar menys mutable, mes l'art té sempre un ressò sociològic que no cap defugir. O és que hi ha qui creu encara en la vella broma de l'art pur?

El mateix absurde que és hui en el camp de la Cultura (?) espanyola, tractar de camuflar la manca de preparació i de sensibilitat, amparant sota unes inicials enllaçades totes les mediocritats (o canallades) de l'art d'abans de la revolució democràtica de la nostra República, no pot repetirse dintre de la nostra Cultura naixent. Cal deixar a un costat les ficcions “per quedar bé” i atacar amb coratge i alé la reconstrucció de la nostra espiritualitat. Es la primera ombra d'Estat nacional, el que surt ara, i d'estos primers pasos depén tot el que puga ferse durant molts anys…