Filosofía en español 
Filosofía en español


Emili Nadal

País Valenciá

Nacions de la U.R.S.S. i d'Espanya

Entre els molts fets renovats i confirmats del 18 de juliol ençà, figura d'una manera sobresortint el paper jugat per les nacionalitats minoritàries peninsulars en la lluita contra el feixisme intervencionista i feló. Des que amb l'adveniment de la República, començà la política dels Estatuts recolzada en les forces que s'agrupen avui en el Front Popular, hom havia dit en tots els tons que el reconeixement de la personalitat a les minories nacionals serviria per a reforçar els lligams fraternals entre tots els pobles d'Espanya; però calia fer-ne l'experiència, i aquesta arriba ara plenament, amb el magnífic espectacle de solidaritat antifeixista donat per Catalunya, Euskadi, País Valencia, &c., junt al poble espanyol. Actitud fraterna i solidaria que s'extendrà a Galicia i al Marroc el dia que l'Exèrcit popular de la República arribe en aquelles terres a lliberar-les.

No solament aquesta guerra que vivim fa vuit mesos ha ratificat la bona política republicana de cara al problema de les minories nacionals, sino que també ha eixamplat els límits de la qüestió: hom no pot limitar-se ja a parlar de les autonomies amb un criteri superat, sinó que en el futur immediat, quan una nova Constitució vinga a fer el balanç dels guanys i avenços de la present crisi de creiximent del nostre poblé, el fet minoritari espanyol serà resolt d'acord amb les normes de llibertat i autodeterminació que han fet ja llur experiència en altres latituds.

No fa gaire mesos encara, que la U. R. S. S. s'ha donat una nova Constitució a la que s'apar d'una faisó exemplar la solució socialista al problema de les nacionalitats, tan enverinat a l'etapa del capitalisme imperialista. Ella ens mostra un camí recte i net segons la fòrmula viva d'una estreta unió econòmica i militar, junt a una independència amplíssima i una llibertat completa de desenvolupament de totes les cultures nacionals.

El 25 de novembre de 1936, quan Madrid acabava de consolidar a penes (i amb quina còpia d'heroïsme!) el seu front de guerra, a l'altre extrem d'Europa s'obria, a Moscú, el VIII Congrès del Soviets, encarregat de discutir i aprovar la nova Constitució: balanç i ratificació de la política ascendent d'implantació del Socialisme en l'etapa 1924-1936.

Quina ha estat l'aportació nova a la qüestió de les nacionalitats? Deixem la paraula a Josep Stalin, reproduint algunes de les declaracions fetes en el seu discurs d'inauguració del Congrés:

“Vaig a parlar de la qüestió de les relacions entre nacions, a la U. R. S. S. Com hom sap ja, la Unión Soviètica comprén a l'entorn de 60 nacions, grups nacionals i nacionalitats. L'Estat soviètic és un Estat multinacional. Bé es comprén que la qüestió de les relacions entre els pobles de la U. R. S. S. no pot deixar de tindre per a nosaltres una importància de tot primer ordre.

La Unió de les Repúbliques Soviètiques Socialistes es va formar, com hom sap, en 1922, al Congrès primer dels Soviets de la U. R. S. S. Es va formar sobre la base de la igualtat i de la lliure adhesió dels pobles de la U. R. S. S. La Constitució adoptada en 1924 i actualmente en vigor, és la primera Constitució de la U. R. S. S. Era aquella una época a la que les relacions entre els pobles no estaven encara degudament organitzades, en la que les supervivències de la desconfiança envers els “rusos grans” no havia desaparegut encara, en la que les forces centrífugues seguien obrant encara. Calia en aquestes condicions establir una relació fraternal dels pobles, sobre la base de l'assistència mútua, econòmica, política i militar, agrupant-los en un sol Estat multinacional federat. El poder soviètic no podia deixar de veure les dificultats d'aquesta obra. Tenia davant seu les experiències mancades dels Estats multinacionals dels països burgesos. Tenia davant seu l'experiència abortada de la antiga Austria-Hungría. I tanmateix, es decidí a fer l'experiència de la creació d'un Estat multinacional, perquè savia que l'Estat multinacional, sorgit sobre la base del Socialisme, devia triomfar de totes les proves.”

Així ha parlat Stalin, cap del Partit Comunista de la U. R. S. S., Partit que dirigeix l'edificació socialista en una sisena part del món. I en la nova Constitució soviètica, que comença ara a regir, aquesta política constructiva envers les nacionalitats minoritàries es reflecteix d'una manera evident: onze repúbliques soviètiques socialistes, federades, formen la Unió.

Veiam els principis a què hom ha obeït per a definir la personalitat política de les repúbliques federades, per sobre de les repúbliques autònomes i dels territoris nacionals, tal i com han estat exposats per Stalin en el discurs a què fem referència més amunt:

Primer. “CAL QUE LA REPUBLICA SIGA PERIFERICA, QUE NO ESTIGA RODEJADA PER TOTS ELS COSTATS D'UN TERRITORI DE LA U. R. S. S. Perquè si la República federada conserva el dret de sortir de la U. R. S. S., és necessari que aquesta República tinga la possibilitat de plantejar lògicament la qüestió de la seva sortida de la U. R. S. S. Mes aquesta qüestió no pot ésser plantejada sino per la República que, per exemple, siga limítrofe d'un Estat estranger qualsevol, i que, per consegüent, no estiga rodejada per tots els costats pel territori de la U. R. S. S. Cert que no tenim Repúbliques que plantegen pràcticament la qüestió de llur sortida de la U. R. S. S. Però des del moment que una República federada té el dret de sortir de la U. R. S. S., cal fer de manera que aqueix dret no es converteixa en un paper mullat desproveït de sentit. Prengam com exemple la República de Baxkíria o de Tatària. Admetim que aquestes Repúbliques autònomes siguen elevades a la categoria de Repúbliques federades. Podrien plantejar, lògicament i pràctica, llur sortida de la U. R. S. S.? No! I per què? Perquè estan voltades de tots costats per repúbliques i regions soviètiques i realment no tenen per on sortir de la U. R. S. S.”

Segon. “CAL QUE LA NACIONALITAT QUE HA DONAT SON NOM A LA REPUBLICA SOVIETICA REPRESENTE EN AQUESTA REPUBLICA UNA MAJORIA MES O MENYS COMPACTA. Prengam per exemple la República autònoma de Crimea. Es una república perifèrica, però els tàtars de Crimea no tenen pas la majoria, en aquesta república; ans al contrari, representen la minoria (és a dir, que són la minoría més nombrosa sense arribar a la meitat més un de la població: nota d'E. N.). Per consegüent, seria fals i il.lògic de fer passar la República de Crimea dins de la categoria de les repúbliques federades.”

Tercer. “CAL QUE LA REPUBLICA NO SIGA MASSA PETITA EN EL QUE FA REFERENCIA A LA POBLACIO, que aquesta, digam, no siga inferior, sinó superior a un milió, al menys. Per què? Perquè seria un error suposar que una petita república soviética contenint una població mínima i tenint un exèrcit insignificant, pot comptar amb una existència independent en tant que Estat.”

La Unió Soviética està integrada per les següents repúbliques federades, totes iguals en drets: Rússia, Ukràina, Rússia blanca o Bielorússia, Azerbaidjan, Geòrgia, Armènia, Turkmènia, Uzbékia, Tadjíkia, Kazàkhia i Kirghízia.

La República federada de Rússia conté les Repúbliques autònomes de Tatària, Baxkhíria, Daghestan, Buriato-Mongòlia, Kabardino-Balkària, Kalmíkia, Carèlia, dels Komis, Crimea, dels Mariis, dels Mordves, dels Alemanys de la Volga, Ossècia del Nord, Udmúrcia, Txetxeno-Ingúxia, Txuvàtxia i Iacútia; amb les regions autònomes dels Adighés, Jueus, Karatxais, Oirots, Hakassos i Txerkessos.

La República d'Ukràina comprén la República autònoma de Moldàvia. La República d'Azerbaidjan conté la República autònoma de Nakhitxevan i la regió autònoma del Nagorno-Karabakh. A la República de Geòrgia s'hi troben les Repúbliques autònomes d'Abkhàzia i Adjària, amb la regió autònoma de l'Ossècia del Sud. La República d'Uzbékia té la República autònoma dels Kara-Kalpaks, i en la de Tadjíkia està la regió autònoma del Gorno-Badakhxan.

De tota aquesta enumeració, una mica seca tot i no comprendre mes que els principals nuclis nacionals de la U. R. S. S., hom treu la conclusió evident de l'extraordinaria complicació de l'organisme nacional i cultural de la Unió Soviètica. Davant d'un fet semblant, el vell estil imperialista i insensible prenia sempre el gest de l'estruç, i ignorant tots els irredentismes frapava cegament sobre els pobles amb un menyspreu total de llurs aspiracions a una cultura nacional. El coratge i l'acuitat amb què el Partit Comunista ha atacat i resolt el problema de les minories nacionals de la URSS, és un exemple decissiu; allà s'ha donat la solució orgànica i definitiva al pleit secular, contrastant amb la política tèbia, confusa i dubitativa de Ginebra.

Perxò ara, quan es planteja a la nostra Península, parellament, la solució a totes les reivindicacions espirituals de les nacionalitats, els nostres ulls es giren vers la Unió Soviètica i els fets que allà es produeixen ens marquen un camí sense possible pèrdua. Als noms, exòtics a les nostres oïdes, de la immensa Unió Soviètica, es substitueixen ací els del País Valencià, Balears, Catalunya, Euskadi, Galícia, Marroc… Però ací com allá, la lliure autodeterminació dels pobles a disposar d'ells mateixos, serà una realitat colmada, salvant i exaltant la potència creadora dels pobles en tot el que guarden d'original. Mantenint a l'ensems la unió fraterna, socialista i universal dels que a tot arreu del món lluiten, pateixen i treballen per una vida millor.